Ametlla gran i arrodonida, una mica rugosa, típicament mediterrània. Es considerada la millor varietat, originaria d’Alacant, per la seva dolçor és molt apreciada en rebosteria, xocolatas i torrons.

Existeixen tipus sense una denominació específica, procedents d’arbres que es coneixen amb el nom genèric de ‘Comuns’. També s'han difós noves varietats obtingudes en programes de millora genètica, destacant Masbovera, Guara i ferragnés. Totes elles d’un gust excel·lent.

Amb forma allargada i punxeguda, es caracteritza pel seu gust, essent molt indicada per a torrar. Típica del Tarragonès, arriba fins a zones de Lleida i Terol. Té una pela dura que es desprèn amb facilitat.

És una ametlla bastant gran, de color blanc i lleugerament rugosa. La seva closca és tova i es trenca fàcilment. La dolçor d’aquesta fa que s’utilitzi per torrons, llets d’ametlles, orxates, etc.

La més apreciada de les avellanes degut al seu gust. De fruit gran i fàcil de pelar un cop torrada s’utilitza per a pastels, com aperitiu, gelats, salses, etc. Es protegida per la denominació d’origen “Avellana de Reus”.

Varietat d’origen italià, el seu fruit és bastant gran i gustós. Utilitzat per a gelats, salses, pastissos i licors d’avellana.

El garrofer és una arbre típicament mediterrani, del seu fruit s’alimentava el bestiar. Avui en dia però s’ha vist que la polpa de la garrofa es de sabor dolç i rica amb aminoàcid essencial de triptòfan, cosa que la fa, la substituta perfecte de la xocolata, apte per a celíacs.